Intentar parlar sobre l?obra de Martin Heidegger és tan engrescador com arriscat. Per una banda, gratar una de les roques filosòfiques més importants del segle XX et fa sentir com un petit arquitecte en la construcció de la cosmovisió dels darrers vint segles de l?era cristiana i dels cinc d'herència grega com a mínim i, per tant, contemplador novell de les entranyes del món occidental; d?altra banda, quan cau a les nostres mans, per voler o per error, alguna de les seves obres comencem a caminar a les fosques, però, de tant en tant, trobem clarianes en la densa foscor per on caminà l?autor, les quals, ens donen una empenta per continuar les seves fites de sendes cada cop més incertes i desconegudes, però, sobretot i, el més important, ens aporten eines encertades per a poder mirar críticament el tarannà del món contemporani.
Aquest escrit convida el lector a fer un dels primers cims proposats per un Heidegger jove i envigorit, l'obra del qual va esdevenir una de les aportacions filosòfiques més importants del segle XX.
