«Que sí, que sí! Mateu-me, si voleu. D’acord, m’he carregat l’ocellet. Però, sisplau..., que soc UN GAT! Què se suposa que he de fer? Que sí, que sí! Potser no l’hauria d’haver portat a casa ni l’hauria d’haver deixat a la catifa. I podria ser que les taques no se n’anessin mai. Doncs això, mateu-me, si voleu.»
En Tuffy es considera un gat normal i corrent. Per això no entén per què, cada cop que entra per la gatera amb un animalet entre les dents, la seva família li munta un xou. O més ben dit, un drama. Però si és un gat! Què esperen que faci? No té cap intenció de canviar, ho té clar.
Perè un dia arrossega el Tambor, el conill dels veïns, fins a la catifa de casa, i esclata el pànic i tot es descontrola. Ara sí que s’ha ficat en un bon embolic... Aconseguiran resoldre entre tots aquest desastre?
