Al Bausler Institut, un internat femení situat al cantó més retrògrad de Suïssa, l’Appenzell, s’hi respira una densa atmosfera de captiveri, sensualitat inconfessada i demència.
En aquests paratges pels quals passejava l’escriptor Robert Walser, i on va morir* després d’estar-se trenta anys en un manicomi, s’hi desenvolupa la infància i l’adolescència de la protagonista pocs anys després de la Segona Guerra Mundial, que recorda aquelles etapes de la seva vida des de la maduresa.
En aquest col·legi imaginari que es manté, transfigurat, en la memòria, la narradora es veurà atreta irremeiablement per la Frédérique, la «nova»: bonica, severa, perfecta, una figura enigmàtica que sembla saber-ho tot de la vida, i que li deixa entreveure una cosa a la vegada serena i terrible.
L’estil lacònic i auster, delicadament punyent, i l’agudesa de les reflexions més subtils subratllen la intensitat d’aquesta història implacable. Entre el desconcert, l’atracció i el temor, una emoció insòlita trastoca el lector, com si es trobés al centre d’un jardí ben cuidat i de sobte s’hi originés un terratrèmol.
