Prometeu Dolors viu a Palma i fa de cambrer en una cafeteria del centre. El sotrac que és la seva vida s’ha capgirat després de conèixer, en un lloc nocturn de piques, el jove Carles. D’aquell moment ençà, la vida de Prometeu esdevé una lluita per a protegir la pròpia identitat dels amics, els amants, la feina, la ciutat, els assassins, la mort.
«Jo no em prenc seriosament la feina. Això no és la meva feina. Aquí sóc obedient, verinós, callat, més atractiu fins i tot que la imatge del mirall. Però no m’interessa que la gent hi estiga bé, al Cafè. Me’n fot, tant me fa si em diuen “Gràcies, molt amable”. Sóc en Prometeu Dolors, jo, ningú altre.»
Prometeu de mil maneres és una novel·la coral que amalgama el desig, la desesperació, la mentida, la lluita de classes, la marginalitat i la necessitat d’amor en una ciutat, Palma, que no se sap regenerar sense destruir-se, com els protagonistes d’aquest llibre. Com un Prometeu encadenat.
«El vaig veure passar amb la bicicleta. Era dijous, me’n recordo. I me’n recordo sobretot perquè el vespre era càlid i sec, i hi havia molta llum dins la fosca. Acabava d’arribar.»
«L’estat anímic de l’home que era jo? Tenir consciència de la vergonya que era, a la meva edat, parlar de coses com “la meva vida”.»
