Per a Quinny Mart¡nez Hernández, la paraula escrita és un espai per reconstruirgenealogies, reclamar just¡cia i crear nous imaginaris col·lectius. Després de molts anys lluitant al capdavant d?algunes de les iniciatives més importants del pa¡s al voltant de la literatura migrant, l?autora s?ha consolidat com una referent per a qualsevol persona preocupada per la di?spora a casa nostra i més enll?.
I ara, per fi, publica la seva pròpia història a La massa vociferant, una obra h¡brida en què entrellaça autobiografia, pensament i escriptura i en la qual reivindica l?existència caribenya d?origen no com a postal, sinó com a fractura lluminosa, des dels vents mesclats i els idiomes que es freguen i muten, des dels arxipèlags on res no es queda quiet.
Partint de la idea d?un maritori que uneix les seves illes, Mart¡nez ens parla de les llengües maternes lligades a una identitat desdibuixada a la força, però que persisteix gr?cies a la memòria i la paraula escrita. Ens parla del procés viscut com a dona raizal, negra, migrant, un cos que ha patit l?experiència de l?internament al CIE però que es ref? i s?envo
